Tot el que necessites saber sobre el Trastorn Específic del Llenguatge (TEL)

El TEL és un trastorn heterogeni difícil d’esbrinar en els més petits. Davant la sospita, cal un seguiment preventiu de l’infant.
Normalment, als 4 anys ja es pot realitzar l’infant un diagnòstic oficial que, d’altra banda, descarti altres trastorns com el TEA o el TDAH | © R.E / C.E
CRISTINA HERVÁS
Psicòloga infantojuvenil

Núm. Col. 25977

sabadell@avan.cat

Comparteix aquesta notícia

Moltes de les famílies que ens llegiu, teniu preguntes sobre trastorns del llenguatge, les seves causes, les implicacions a l’edat escolar o la manera de treballar-ho tant a casa com a l’escola. Per descomptat, des del Petit AVAN volem oferir informació sobre tots aquests temes en aquest article.

El TEL (Trastorn Específic del Llenguatge), és considerat com un trastorn heterogeni que pot afectar a vàries de les àrees que conformen el llenguatge o que hi interaccionen, com per exemple les funcions executives. Però abans, hem de saber que quan parlem de llenguatge i alteracions hem de diferenciar entre un retard i un trastorn del llenguatge.

En el primer cas, acostumem a utilitzar el terme parlant tardà, quan un infant a l’edat de 2 anys té un repertori de vocabulari igual o menor a 50 paraules i no realitza enunciats amb la combinació de dues paraules. Si en aquestes 50 paraules que té adquirides no hi ha un 2% de verbs tindrem un gran indicador de TEL, ja que sense verbs no hi ha sintaxi. Per tant, podem afirmar que els infants amb TEL van ser parlants tardans, però no tots ells desembocaran en un TEL. D’aquí la importància de l’estimulació precoç.

Una de les grans preguntes acostuma a ser: hauria de demanar orientació diagnòstica? És important tenir en compte que als 3 anys encara és molt difícil determinar si les dificultats es mantindran estables en el temps, fent que no es pugui confirmar cap diagnòstic en aquelles edats. És important, si hi ha indicis, fer un seguiment del desenvolupament del llenguatge amb l’ajuda de logopedes professionals. Normalment, als 4 anys ja es pot començar a parlar de TEL i als 5 realitzar a l’infant un diagnòstic oficial.

Tot i tenir una sospita de TEL o del que anomenem impressió/orientació diagnòstica, s’ha de treballar de manera preventiva sobre les dificultats manifestades; les no treballades a temps poden impactar a l’adolescència i edat adulta.

És important treballar la prevenció del TEL durant la primera i segona infància, fins als 6 anys, ja que quan adquireixen més vocabulari és més complicat valorar si han superat les seves dificultats. L’adquisició d’habilitats lingüístiques fa que arrosseguin de manera més subtil les dificultats amb el lèxic, comprensió i expressió del llenguatge a totes les àrees implicades de l’aprenentatge escolar.

Depenent de l’etapa del desenvolupament del llenguatge, el TEL es pot confondre amb altres trastorns. A les primeres etapes podria confondre’s amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista), sobretot quan hi ha un alt component de problemes de comunicació i conducta derivats de la frustració de no poder expressar-se. En etapes més avançades de l’escolaritat, es pot confondre amb problemes com la dislèxia, TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat), discalcúlia, disgrafia o Trastorn de l’aprenentatge. El TEL és considerat com a Necessitat Educativa Específica; en cas d’existir un desfasament de 2 anys respecte a l’evolució del que li pertoca per edat, es poden demanar Adaptacions Curriculars Significatives.


Les notícies més vistes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Altres notícies que et poden interessar...