La teràpia ocupacional en l’infant

La Teràpia Ocupacional en la infància pretén facilitar i capacitar a l’infant el màxim en cada etapa del seu desenvolupament per arribar a assolir una vida autònoma i les competències necessàries per afrontar el seu dia a dia. Per poder treballar aquests aspectes, la Teràpia Ocupacional (TO) incideix i dóna molta importància a la capacitat del sistema nerviós del nen per captar, modular i integrar la informació de l’entorn i el propi cos per poder desenvolupar respostes adaptades a les demandes de cada context.

I com funciona aquesta intervenció? Partim de la premissa de què la informació que rebem del exterior arriba a nosaltres a través dels sistemes sensorials. De fet, quan parlem de sentits sempre ens venen al cap els ”típics”: gust, olfacte, vista, oïda i el tacte, però oblidem que el nostre cos també sent la gravetat, el moviment i la posició corporal i per poder rebre aquesta informació hem de tenir en compte altres sentits com son el vestibular i la propiocepció. Tots aquests sentits presenten una il·limitada quantitat d’estímuls al nostre cervell, però per poder donar una resposta adaptativa al entorn, aquests han d’estar ordenats i ben organitzats. D’aquesta manera, el procés que realitza el nostre sistema nerviós central per poder oferir una adequada resposta és:

• Registre: permet prendre consciencia de l’estímul.
• Modulació: permet regular la intensitat amb la què es rep l’estímul.
• Discriminació: saber la organització e interpretació del estímul i saber la seva rellevància, característiques i qualitats específiques.
• Integració: uneix els estímuls significatius dels diferents sentits per poder interpretar les demandes del entorn i les possibilitats del nostre propi cos, per poder elaborar una resposta adequada.

Per tant, les disfuncions en el processament sensorial es detectaran quan aquest procés no es produeixi de manera adequada en l’infant. Per tal de conèixer i tipificar la dificultat caldrà realitzar una avaluació curosa del nen i alhora involucrar a la família per tal de què pugui oferir informació sobre les dificultats que presenta l’infant en el seu dia a dia.

Alguns dels comentaris o qüestions que acostumen a preocupar als pares que fan una consulta amb el TO son que els seus fills presenten:

• Dificultats en destreses motores
• Poc interès en moure’s, interactuar amb els iguals…
• Dificultats en assolir diferents activitats de la vida diària: alimentació, vestit, dutxa…
• Dificultats en la manipulació d’objectes
• Torpesa motriu, descoordinació
• Dificultats per tolerar certs estímuls: tallar ungles, embrutar-se les mans, pentinar-se, deixar de tocar els peus a terra…
• Dificultats en la planificació, resolució de problemes, ideació.
• Dificultats en la coordinació viso manual
• Dificultats en relacions socials

En definitiva, disfuncions en el processament sensorial, a nivell de maduresa neurològica, en consciència corporal i espaial, en la capacitat motivacional i/o en regular el nivell d’alerta en determinats contextos i situacions. Per tant, l’objectiu de la teràpia consistirà en guiar a l’infant a través del joc i d’altres d’activitats.