L’actual guerra a Ucraïna està copsant l’atenció de tots els mitjans de comunicació i de la societat en general. Si bé és cert que hi ha hagut i encara hi ha altres guerres al món, també ho és que, per proximitat, aquest conflicte sembla que ens toqui més de prop. No en va, feia més de 20 anys de l’última guerra a Europa (Iugoslàvia 1999). Els infants no són impermeables a aquest allau informatiu, mediàtic i social i, per tant, és normal que tinguin dubtes i pors en relació a aquest conflicte. Però, com els podríem explicar les famílies als nostres fills i filles què està passant?
Abans d’entrar al detall, els podem ensenyar un mapa i situar el conflicte en relació a Sabadell. Per a què interpretin la distància correctament, els podem mostrar on hi ha altres punts del mapa que coneguin (algun viatge que haguem fet, llocs on anem sovint a estiuejar, etcètera). També podem explicar-los que quan nosaltres érem petits es va produir la guerra de Iugoslàvia i que també vam sentir ràbia, tristesa i por. D’aquesta manera, aconseguirem empatitzar amb els infants i que ells i elles naturalitzin aquestes emocions en relació a la guerra. Tanmateix, és importantíssim adaptar el discurs i el llenguatge a l’edat dels nostres infants.
En primer lloc, si ens treuen el tema, els hem de preguntar si en volen parlar i què en saben. D’una banda, hem de trobar un moment tranquil en el qual puguem parlar amb calma amb els infants. Hem d’evitar que aquesta estona sigui abans d’anar a dormir o en algun moment en el qual anem amb pressa i hi hagi la possibilitat que l’explicació es quedi a mitges, ja que això podria provocar pors nocturnes o ens deixaria sense marge per acompanyar les seves emocions. En cas que ens diguin que no en volen parlar, hem d’assegurar-nos del per què no. D’altra banda, és molt important saber el punt de partida del qual comencem, ja que és possible que haguem de corregir o matisar informació que hagin sentit o vist: a l’escola, els rumors corren com la pólvora i als infants, en ocasions, els arriben notícies esbiaixades.
Un cop sabem que podem parlar amb els nostres infants en la situació adequada i amb un punt de partida sense informació errònia, és molt important que els parlem amb naturalitat i dient la veritat sobre el que està passant a Ucraïna. Hi ha famílies i infants que estan patint i que han de marxar de casa seva degut a la guerra i és bo que els nostres fills/es en siguin conscients. Al cap i a la fi, la maldat i la violència existeixen en aquest món i els infants n’han de ser plenament conscients. Hem de mirar d’allunyar-nos del relat que diu que els nens i les nenes poden ser més feliços sense saber la veritat o edulcorant-la, ja que així els neguem un aprenentatge emocional i de la pròpia situació. Tot i que cal ser sincers, és important no entrar en detalls escabrosos ni mostrar contingut que pugui ferir la sensibilitat dels infants.
Tanmateix, hem d’oferir un espai de seguretat als nostres infants. Seguint en la línia d’explicar-los la veritat, els podem dir que és molt (podem repetir aquest “molt” diverses vegades en edats primerenques, ja que és la manera de que ho vegin realment molt lluny) difícil que aquesta guerra s’arribi a produir a la nostra ciutat o al nostre país. Podem incidir, a més, en que, si arribés a apropar-se el conflicte, nosaltres faríem el possible per a protegir-los i per a què sempre estiguin segurs. Han de tenir màxima confiança en nosaltres i, per tant, els hem de parlar amb confiança i seguretat.
Com en moltes altres circumstàncies i situacions a la vida, podem aprofitar aquest conflicte per donar-li la volta a la situació i fer apologia de la pau i la solidaritat. En aquest sentit, els podem explicar als infants que, en un món sense guerres, no hi hauria persones patint ni havent de marxar de casa seva per culpa de la violència. Podem aprofitar per enviar un missatge contra la violència en general. Seguint en aquesta línia, és important no etiquetar ni estigmatitzar persones o companys. És a dir, mirem d’evitar comentaris com “els russos han iniciat la guerra” o “els russos estan atacant Ucraïna”.
Tanmateix, és una bona ocasió per a mostrar-los que nosaltres, des d’aquí, podem aportar el nostre granet de sorra i col·laborar i donar suport a les famílies que estan patint la guerra: econòmicament, donant menjar o roba. Per acabar, tot i que òbviament els produirà emocions i sentiments desagradables, parlar de la guerra d’Ucraïna i assimilar i transitar aquestes emocions i informació, representarà per als nostres infants un aprenentatge molt important.
