Segur que els lectors habituals del NeuroKids esteu familiaritzats amb el concepte de “Trastorns del Neurodesenvolupament”, un grup heterogeni d’afectacions que tenen inici en la infància on es presenten alteracions o disfuncions en el Sistema Nerviós Central, ja sigui en funcions motores, sensorials, cognitives o emocionals i que afecten de forma significativa en el desenvolupament de cadascú, traduint-se en una major dificultat per adaptar-se a l’entorn.
Hi ha diferents trastorns que es poden englobar en aquest marc; els que afecten la capacitat cognitiva general (retard en el desenvolupament), a la comunicació (retard en el llenguatge, parla o trastorn del llenguatge), a l’atenció com el TDAH, a l’àrea de la motricitat (trastorns de la coordinació, TICS o disgrafies), aquells que tenen influència en les capacitats d’aprenentatge (dislèxia, disortografia o discalcúlia) i, finalment, aquells on la interacció social es fa més complexa d’abordar, com és el cas del Trastorn de l’Espectre Autista.
Igual que amb la resta d’aspectes de la vida, la manifestació d’aquests varia en funció de si trobem altra simptomatologia implicada, l’edat de les persones, el seu sistema de suport, etc. Sovint, aquests trastorns estan vinculats a la infància i el concepte que té la societat de com són aquestes persones, que queda esbiaixada en algunes etapes vitals on continuaran necessitant comprensió i, a vegades, cert grau de suport per part de la societat i del seu entorn més immediat (universitats, treball, etc.) És per això que avui us volem parlar de com alguns dels trastorns que ens trobem més sovint a la infància varien la seva presentació a l’adolescència o edat adulta.
Com són els adolescents amb TDAH?
El TDAH és un trastorn freqüent en l’etapa infantil i adolescent. La seva identificació permet que els infants puguin adquirir estratègies des de ben petits que els ajuda a adaptar-se millor a les característiques pròpies d’aquest trastorn (manca d’atenció, possible hiperactivitat i/o impulsivitat i altra simptomatologia associada com dificultats de relació, baix rendiment escolar, baixa autoestima, etc.)
A mesura que aquests nens i nenes deixen l’etapa de primària enrere, es troben que les exigències de l’entorn augmenten i la supervisió dels mestres o família comença a disminuir, requerint major capacitat d’autonomia i autogestió personal, típica d’aquesta etapa vital que els prepara per a la vida adulta.
En el cas dels adolescents, prenen rellevància els símptomes d’inatenció i impulsivitat. Aquests darrers poden estar vinculats també a més conductes de risc, ja que preval la recompensa immediata i les dificultats d’anticipació i planificació a llarg termini. Sovint també presenten simptomatologia emocional associada (ansietat o un baix estat d’ànim).
A la vida adulta, per exemple, s’ha descrit que són persones que acostumen a tenir la sensació d’inquietud interna, en comptes de l’excés de moviment en infància. També es deriven dificultats en la capacitat d’autogestió personal o en l’autocontrol que poden afectar a diverses esferes com les relacions socials, personals o l’entorn laboral.
I en l’autisme?
En primer lloc, ens agradaria subratllar l’heterogeneïtat de les persones dins de l’Espectre Autista (TEA), presentant diferents manifestacions o graus de severitat, a més d’altres variables com la capacitat intel·lectual, capacitat del llenguatge o trastorns comòrbids. A mesura que vagi transitant per les diferents etapes vitals, s’haurà d’adaptar i dissenyar la intervenció requerida per tal que aquesta sigui la més eficaç possible.
Pel que fa a l’etapa adolescent, la persona continua trobant-se al voltant de les mateixes àrees que durant la infància, és a dir, interacció social, comunicació i interessos restringits, però l’impacte estarà modulat per les característiques pròpies d’aquesta etapa. És un moment en el qual les relacions socials i les dinàmiques entre iguals prenen molta importància, així com la comunicació tant verbal com no verbal. Avui en dia, l’aparició de les noves tecnologies obre la porta nous codis de comunicació que poden suposar un hàndicap a tenir en compte.
Pel que fa a l’esfera de la interacció social, observem a adolescents amb una baixa resposta social o que els costa entendre plenament les normes socials (sovint ambigües o no estipulades de manera clara i evident), que tinguin obstacles per compartir interessos amb els altres, una relació inadequada amb els adults (per excés o defecte) o dificultats per entendre l’impacte de la seva conducta.
A l’àrea de la comunicació social, podem trobar que els costa crear i mantenir converses recíproques malgrat haver-hi un llenguatge fluid. Veiem que tenen tendència a parlar dels seus interessos o interrompre la conversa amb preguntes o respostes que no estan relacionades amb el tema de conversa que s’estava desenvolupant, etc. També hi ha més dificultats per comprendre el llenguatge metafòric, irònic o les bromes fent que aquella informació que surti del caràcter més formal del llenguatge o la comunicació es pugui perdre per manca de comprensió.
En conclusió, és important continuar avançant cap a una major conscienciació i entendre que els trastorns del neurodesenvolupament, tot i detectar-se durant la infància, acompanyen a la persona afectada al llarg de la seva vida.
