Mentre des de l’àmbit polític i mediàtic, la principal novetat del curs escolar 2024/2025 és el decret de la Generalitat que regula l’ús del mòbil a les aules —prohibint-lo a primària i deixant en mans dels docents la seva utilització amb finalitats didàctiques a secundària— “els problemes reals de l’Educació són uns altres”, creu Òscar Rosa, director de l’Escola Can Rull. “Per nosaltres, certament, el mòbil no és un problema perquè som una escola de primària. Nosaltres tenim problemes reals i transversals a tot el sistema que impedeixen que millori la qualitat de l’ensenyament“, resumeix.
La clau de tot plegat és que “prima el tema econòmic i polític per damunt dels objectius educatius“, diu. A la pràctica això es tradueix en canvis de polítiques educatives cada 3 o 4 anys, una burocràcia excessiva que ofega els centres i decrets que s’han d’aplicar sense que vagin acompanyats del finançament i els recursos humans que, valgui la redundància, decreten. “En definitiva, tenim problemes reals que no troben solució”, diu Rosa. “Ens estranyem dels resultats de les proves Pisa i certament els resultats són cada cop pitjors, però no es deu a la feina dels docents sinó a un sistema supeditat als diners i la política“. conclou.
Matrícula viva
En el cas de l’Escola Can Rull, per exemple, ha iniciat el curs 2024-2025 amb 385 alumnes que, amb tota probabilitat, augmentaran els propers mesos degut a la matricula viva. L’escola té un 50 per cent d’alumnes procedents de la immigració i cada curs es troba amb tres o quatre nois i noies que hi arriben sense saber català ni castellà i s’han d’integrar a les diferents línies sense professorat de suport. “Naturalment, cal complir el decret corresponent en aquests casos, però ho hem de fer sense els recursos necessaris”, explica el director de l’escola Can Rull.
Rosa reclama que hi hagi “verticalitat” al sistema, de forma que s’alineïn tots els estaments implicats, inclosos aquells dedicats a la formació dels docents, per tal d’abordar els problemes reals i que els resultats d’aprenentatge dels alumnes millorin fins al punt que ho reflecteixi Pisa. I, ja posats, que quan això passi s’atribueixin correctament les responsabilitats. “Quan la cosa millora és per obra de la política i quan empitjora és per culpa dels directors…”, explica.
