Un any més, el 20 de novembre hem de recordar que els drets dels infants han de ser protegits i promoguts. Aquest dia no només és una celebració, sinó també una oportunitat per reflexionar sobre la vulneració dels drets dels infants i sobre com podem assegurar una infància digna per a tots, independentment del lloc on hagin nascut.
Celebrar els dies mundials del que sigui té un perill: ens acostumem a parlar-ne aquell dia i ja està. La cosa positiva és que, com a mínim, aquell dia ho comentem. En un món com el que ens toca viure, de vegades tenim la sensació de dir “i jo què puc fer?”. S’hauria de fer això o allò, però la realitat és que cada dia hi ha molts més infants amb els seus drets trepitjats en majúscules.
Malgrat que des del 1959 les Nacions Unides van proclamar la Declaració dels Drets dels Infants, un text que, anys més tard, es va concretar en la Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989), la realitat és que aquests drets són vulnerats en moltes parts del món. També a casa nostra.
La realitat és molt dura: depèn d’on ha nascut l’infant, del nivell de desenvolupament del seu país, de la situació política, de si viu en països en conflicte on es destrueixen infraestructures, hospitals, escoles, cases; on separen els infants dels seus per dur-los a altres països, llocs on se’ls recluta militarment, on viuen tot tipus de violències i abusos, la pobresa extrema, l’explotació laboral… Però també hi ha infants que han de viure sense un sostre, amb la por de ser desnonats, amb maltractaments… La llista és llarga i cap zona del món se n’escapa.
Diguem no als aliats de la vulneració dels drets, informem-nos i prenguem decisions personals que caminin cap a fer un món millor.
Però no hem de rendir-nos; hem de fer un crit a la militància activa i compromesa per construir un món on tots els infants puguin viure amb dignitat. Siguem una societat que tingui clars valors ètics. La responsabilitat, la solidaritat i el respecte per la dignitat humana són alguns dels valors bàsics que han d’impregnar qualsevol acció de la nostra vida.
Fem un cant a l’esperança i caminem ferms per dir prou a situacions que impedeixen que els infants tinguin una infància feliç, com mereixerien. Diguem no als aliats de la vulneració dels drets, informem-nos i prenguem decisions personals que caminin cap a fer un món millor.
No ens val l’excusa de sempre: “És que no hi ha diners per fer polítiques fermes en defensa dels drets humans”. I jo dic ben alt i ben fort: Tenen drets? Doncs busquin la partida d’on sigui, perquè els drets són irrenunciables.
El Dia Mundial dels Drets dels Infants ha d’apel·lar a la nostra responsabilitat d’assegurar una infància digna i plena de possibilitats. Les accions individuals, com l’educació, el consum responsable, posar els infants i les persones al centre de les agendes polítiques, però també de la nostra acció quotidiana, amb polítiques valentes prioritzant la despesa en les persones. Només així es poden transformar la vida de milions d’infants.
