Educar és ajudar a la persona a assolir la capacitat de ser independent, de valdre’s per sí mateixa, de prendre decisions, de fer ús de la seva llibertat des del coneixement de les seves possibilitats. I això no s’ improvisa. És un procés llarg i costós, que s’inicia en la família i té la seva continuïtat a l’escola i a d’altres àmbits socials.
La responsabilitat és una qualitat que indica un cert grau de maduresa i compromís, tant amb els altres com amb un mateix. Ser responsable implica la capacitat d’assumir les conseqüències de les accions i decisions buscant el bé propi juntament al dels altres.
Educar als nostres fills a ser responsables és un dels principals objectius que tenim com a pares. Com a pares, no podem estar sempre darrere dels nostres fills per a fer-los complir les normes. El que cal aconseguir, mitjançant estratègies educatives adequades, és que aquestes normes els arrelin per tal que arribin a comportar-se de manera responsable també quan no hi hagi ningú que els hi indiqui què han de fer o no.
Els infants han d’aprendre a acceptar les conseqüències del què fan, pensen o decideixen. Ningú neix responsable.
Segons Rousseau, educar nens responsables consisteix en deixar que s’enfrontin a les conseqüències dels seus propis actes. Per exemple, si un infant tira alguna cosa, ho ha de recollir; si trenca un llapis d’un altre nen, li ha de donar el seu; si arriba 15 minuts tard, l’endemà, haurà d’arribar 15 minuts abans, etcètera.
La millor manera de transmetre als nostres fills el valor de la responsabilitat és creant un ambient en el qual es pugui trobar la informació sobre cadascuna de les opcions entre les quals poden escollir i seves conseqüències, proporcionant-los, al mateix temps, els recursos necessaris per dur-les a terme.
La responsabilitat pot ser un concepte bastant confós. Per tant, és convenient que els pares ensenyin als infants a ser-ho en quatre nivells:
- Ser responsable d’accions específiques significa que “tu ets la causa del què ha passat”.
- Tenir responsabilitat per alguna cosa, significa que “estàs obligat a fer-ho”.
- Prendre la responsabilitat d’alguna cosa significa que “t’encarregues de fer-ho i acceptes tant l’elogi com la culpa del resultat”.
- Ser una persona responsable significa actuar com a un adult, tenir objectius i iniciatives…
La responsabilitat es va adquirint, per imitació de l’adult i per l’aprovació social, que serveix de reforç.
La responsabilitat, com a manera d’actuar, es va aprenent i interioritzant de forma progressiva i d’acord al desenvolupament evolutiu dels infants.
Quan un infant va prenent confiança en sí mateix i del seu entorn i és capaç d’entendre és el moment de començar a estimular la seva capacitat per responsabilitzar-se d’alguns dels seus actes. El nivell d’exigència ha d’anar en consonància amb les possibilitats de cada etapa evolutiva.
Per tal que els infants madurin valorant les conseqüències de les seves accions i comportaments davant dels altres, necessiten familiaritzar-se amb diverses tasques i obligacions i aprendre que han d’ésser responsables dels seus actes. Aquest procés d’aprenentatge va des de la infància a la pubertat i l’adolescència.
De vegades, com a pares, ens és més fàcil fer les coses que ensenyar-les-hi o esperar que siguin capaços de fer-les. Amb aquesta actitud, correm el risc que l’infant no arribi a responsabilitzar-se mai de les seves obligacions.
Com a pares hem d’establir una comunicació profunda amb els nostres fills. La comunicació requereix observar, escoltar i interpretar els seus jocs, sentiments, conductes, expressions… I també dialogar, exposar el nostre punt de vista, escoltar-los amb ells, pactar compromisos, arribar a acords…
Com a adults hem de posar-nos al seu lloc, és a dir, empatitzar per arribar a comprendre i esbrinar els seus interessos i motius. Com a pares, hem d’evitar adoptar una actitud de sobreprotecció que impedeixi als petits fer coses per sí mateixos, ja que això no els permet madurar adequadament. Però adoptar una postura massa exigent, tampoc és una bona decisió
