Després que la setmana passada l’Associació de Famílies d’Infants (AFI) de l’escola Andreu Castells fes públic un comunicat en el qual mostrava la seva preocupació pel “baix nivell educatiu” del centre, les relacions entre direcció i famílies d’aquesta escola de Can Rull semblen, a hores d’ara, encallades. Els responsables del centre, però, asseguren tenir la porta plenament oberta al diàleg per arribar a una entesa amb aquelles famílies disconformes amb l’actual projecte educatiu, endegat fa tres anys i avalat, afirmen, pel Departament d’Ensenyament i Inspecció d’Educació.
“Des del primer dia hem estat disposats a parlar-ne, ampliant les vies de comunicació via web i app, com oferint-los una reunió setmanal cada divendres per anar treballant les seves demandes. Ells no ho tenen clar i tenen pendent confirmar la següent trobada.”
Equip directiu de l’escola Andreu Castells
Malgrat reconèixer dificultats per explicar els canvis metodològics que implica el projecte, la direcció de l’Andreu Castells creu en el seu potencial per estar al dia de les noves necessitats educatives de la canalla. Per tant, l’aposta pel canvi és decidida: el pla d’estudis no caurà.
“Tenint el vistiplau d’Inspecció i de Serveis Territorials, estem molt tranquil·les de la feina que estem fent. És el que ens estan demanant. Potser no hem fet arribar aquesta metodologia a les famílies de la manera més encertada? Segurament, però sempre ho hem intentat fer-la de la millor forma possible.”
Equip directiu de l’escola Andreu Castells
Pel que fa al comunicat de l’AFI, el respecten, però no el comparteixen, pel que es remeten al comunicat que la directiva ha fet públic aquesta tarda. Així i tot, tenen clar que “no volen guerra“, ja que consideren que ha de prevaldre el benestar i aprenentatge de l’alumnat, objectiu comú a tots dos fronts.
“Com a pares, aquests canvis metodològics sovint costen d’entendre, per la qual cosa creiem que hem d’explicar més aquests processos d’aprenentatge. A Primària, un nen de cinquè no aprendrà menys perquè treballi amb un de quart, per exemple.”
Equip directiu de l’escola Andreu Castells
A més de defensar els canvis, la direcció considera que la situació ha arribat fins aquest punt per un clima tens que consideren poc sostenible per a les escoles.
“L’educació l’impulsem entre tots. Ara, tot el pes de la responsabilitat cau de ple a les escoles i això no hauria de ser així. Per exemple, abans els infants d’I3 parlaven i ara no. Per això no podem treballar de la mateixa manera que ho fèiem fa deu anys, perquè les necessitats que tenen ara són diferents.”
Equip directiu de l’escola Andreu Castells
Diversitats a banda, defensen l’optimització que es fa dels recursos econòmics de l’escola, especialment en aquells alumnes amb necessitats educatives especials, una de les principals queixes de l’AFI, que en el seu comunicat retreu “falta de suport i adaptació” del centre en relació a aquests infants.
“Fa cinc anys que la Generalitat va aprovar un decret d’inclusió que, malgrat tenir un bon contingut, no anava acompanyat d’uns recursos econòmics per aplicar-lo, el que fa especialment difícil cobrir les necessitats de tothom. Optimitzem els nostres recursos al màxim, sempre a favor d’aquells amb més dificultats”
Equip directiu de l’escola Andreu Castells
Hi haurà o no reunió aquest divendres?
L‘equip directiu de l’Andreu Castells ha deixat sobre la taula la proposta d’una nova reunió amb l’AFI, a la qual els portaveus de l’associació assistiran, segons han confirmat al Petit Sabadell, tot i que la direcció assegura estar encara pendent de la seva confirmació. Des de la setmana passada, sembla haver-hi bona sintonia entre el Govern, la direcció i les famílies, tot i que els pares i mares mantenen que la solució del conflicte resideix en la dimissió de la cap d’estudis, seguida de la directora del centre.
La postura de l’Ajuntament
Mentrestant, l’Ajuntament de Sabadell ha adoptat una actitud mínimament activa en el conflicte, donat que les reivindicacions de l’AFI no entren dins de les seves competències. Fonts municipals han explicat que la regidoria d’Educació “ha instat a Inspecció a revisar les demandes de les famílies per poder resoldre els fets exposats”.
9 Comentaris
Les famílies entenem el projecte. El problema es com es duu a terme. El projecte es bó, però les formes no i ho paguen els alumnes.
Si el perfil d’alumnes d’I3 ha canviat, ho ha fet a totes les escoles, no només en aquesta. Perquè a les altres escoles els alumnes aprenen coses que en aquesta no?
Fa dos anys aproximadament que es va volver solucionar el que estaba passant a l’ escola parlant amb direcció, sense aconseguir res. Ha anat a pitjor i les familias hem arribat més lluny, estem farts de la mala gestió, males contestaciones per parte de la cap d’estudis, falta de medis amb els nens que tienen dificultats…. Moltíssimes coses més. Tot está escrit en 4-5 fulles
La actual dirección se está cargando la buena reputación que tenía nuestro colegio hace años. Es mentira que tengan voluntad de diálogo, sus diálogos son monólogos. Hacen lo que quieren siempre y nunca hacen autocrítica. Tienen muy malas maneras y a las familias nos tratan de analfabetos. Si todo fuese bien no se irían cada año un montón de docentes. Por vergüenza, deberían dimitir.
Aquest centre fa anys que no funciona i el problema ve des de direcció, he treballat allà i he vist com any rere any bons i bones mestres marxen a altres escoles perquè no se senten bé ni a gust amb els companys i amb la direcció. Que existeix el dialeg no s’ho creuen ni ells, no escolten i si ho fan després fan els que els dona la gana i beneficia i allà només està a gust i es queden els llepaculs que prioritzen treballar per sobre de tot, sense importar la qualitat de l’educació que s’imparteix. He vist mestres que tracten malament altres mestres, fent-li la vida impossible i no deixant fer una bona feina només per quedar be davant la direcció. Si no hi ha un claustre cohesionar i una direcció en condicions, per molt que la metodología sigui bona, és impossible que un centre funcioni bé. És una llastima perquè havia sigut una molt bona escola… tan de bó ho torni a ser en el futur.
Ben cert, però el malestar entre docents hi és des de la Montse Benítez qui potenciava la discriminació entre els mestres que no combregaven amb ella i el seu sèguit sectari. En aquell moment ja marxaven mestres a dojo cada any i aquesta mala maror no s’ha paliat mai. Si ara s’afegeix un altre mal equip directiu és normal que no aguanti més el centre i és una llàstima perquè amb les famílies del barri es treballa realment bé i jo guardo el millor record ( tot i la dificultat de lluitar contra qui lluny de valorar la teva feina se sent amenaçat per la bona fama que tens entre les famílies i l’enveja fa que t’amarguin fins aconseguir que marxis).
Lluiteu perquè cada nen mereix el millor, al centre que sigui i en mans de qui sigui. L’ensenyament ha de donar oportunitats, ha d’obrir portes i preparar en continguts i en valors. Res d’això es pot ensenyar si no es té.
Endavant famílies.
Un colegio donde el 60% es extranjero , el cual no se compromete con el afi , ni en extraescolares ni en colonias … etc , es un colegio condenado a lo peor . Muchos diréis q mis palabras son duras .. pero es la realidad
Tengo en mi casa, en ligar destacado un auca que els primers mestres, de la por aquel entonces Escuela Vía Alexandra, me dedicsron. En ella se mostraban las dificultades de su primer director en la puesta en marcha del centro que acabó siendo, ese mismo año el CEIP ANDREU CASTELLS..
He leído con atención las diferentes opiniones y posturas de lo que parece ser un conflicto que divide a padres, maestros y equipo directivo. Mi etapa no fue un camino de rosas, pero todos trabajamos y dimos lo mejor, cada uno en el lugar qye le correspondía y la escuela salió adelante.
He querido evocar aquel momento fundacional para recordar que. una escuela tendrá el valor que le otorguen con su actitud, dedicación y trabajo, todos los integrantes de la comunidad educativa, claustro, equipo directivo, padres, alumnos y todo aquel personal de apoyo que interviene en la vida de la escuela, y ese valor será positivo si esos tres características, actitud, dedicación y trabajo, son compartidos por todos. Claro que hay que establecer niveles de responsabilidad en el funcionamiento de un centro educativo y cada estamento debe conocer cuál es el suyo. En mi caso siempre supe que la mia era la mayor de todas pues de mi gestión y trabajo de coordinación y de creación de un ambiente positivo dependía el buen funcionamiento del centro y para ese nivel de responsabilidad se ha de saber acceder pero también se ha de saber ceder el testigo en el momento oportuno.
Espero y deseo que estas reflexiones sirvan al mayor interés de todos que es la formación integral de los alumnos, eso os hará mejores a todos.
Soy una vecina, y los gritos qué provienen cuándo le da la gana a la dirección de coger un altavoz, y poner música qué no tiene gracia ni alegría ninguna, es una tortura, así qué no me extraña la mala gestión qué han hecho en éste colegio, tenéis todo mí apoyo, basta.Por una educación en toda regla para nuestros hijos…