Publicitat

Mirem més enllà!

Roger Aranda Rovira
Psicòleg col·legiat  Director i psicòleg de La Fita Psicologia i VEIE Vallès Occidental
Comparteix aquesta notícia
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email

Aquesta setmana ha començat el curs escolar. És encoratjador i molt satisfactori observar com, d’uns anys ençà, es posa el focus en el procés d’adaptació dels infants als centres escolars. Com a societat hem donat un pas endavant molt notable a l’hora de valorar i posar de relleu la importància de les emocions desagradables dels nostres fills i filles. Tanmateix, ho fem en aquells esdeveniments que, des d’un punt de vista global, poden esdevenir traumàtics: el primer dia a l’escola, el primer dia que els toca dormir sols, etcètera.

Hem de ser molt curosos ja que com a societat i a través de les xarxes socials i els mass media, ens estem acostumant a normativitzar quins successos o contextos poden esdevenir traumàtics a nivell emocional. Això, ens pot alienar d’altres successos que a petita escala poden generar un elevat malestar en els nostres fills i filles i atenuar la nostra capacitat d’avaluació i observació.

Seguim posant el focus en aquells esdeveniments que resulten globalment desplaents però mirem més enllà i observem incondicionalment els estats emocionals de les persones petites com ens agradaria que ho fessin amb nosaltres

És evident que el primer dia d’escola genera emocions naturals i desagradables fruit de la separació de la persona d’arrengament segur, com són la por al desconegut i la tristesa per la sensació d’abandonament. En aquest sentit, hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per endolcir aquest procés (acomiadar-nos sempre, aportar contacte físic i ocular, donar espai al plor i als signes naturals de les emocions desagradables, etcètera) però també hem de ser conscients d’allò que fem durant la resta de l’any. Pot resultar ambivalent per als més petits donar una abraçada eterna a l’entrada de l’escola mentre, en altres situacions diem “no ploris”, “no t’has d’enfadar així” o obviem el que ens diuen els nostres fills i filles tot mirant la pantalla del mòbil.

Hem de procurar no mostrar aquesta ambivalència i hem de ser conscients de la importància que té la connexió emocional amb els petits davant tot allò que per ells resulti desplaent. A un adult pot generar-li malestar el seu primer dia en un lloc de treball nou (certa inseguretat, vergonya, incertesa…) però també pot provocar-li malestar que se li trenqui un objecte valuós. L’encoratjarem el primer dia de feina mentre li etzibem que no plori perquè se li ha trencat el penjoll que li va regalar la seva àvia abans de morir?  És evident que no. Plantegem-nos perquè a vegades si que ho fem amb els petits. Així doncs, seguim posant el focus en aquells esdeveniments que resulten globalment desplaents però mirem més enllà i observem incondicionalment els estats emocionals de les persones petites com ens agradaria que ho fessin amb nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Altres notícies que et poden interessar...